divendres, 13 de desembre del 2013

TEMPURA DE CARXOFES

 
   

           Gastronomia i xarxes socials

           Ahir vaig tenir l'honor d'assistir a un interessant acte patrocinat per la UOC: "Gastronomia i xarxes socials", presentat per la nostra estimada amiga i col·lega de "Cuinejar" la Laura Solanilla, que, a sobre de mantenir el blog de cuina i cuinar molt bé, a hores mortes es dedica a ser professora de humanitats en aquella santa institució. Allà es va reunir lo millor de cada casa del món gastroblogaire  i es va fer una taula rodona sobre les aventures i desventures d'aquesta colla de grillats que tractem de fer cultureta cuinaria a través d'internet. I, com no, varem acabar menjant i bevent, que és en definitiva a lo que anàvem. Gaudirem d'un cava magnífic i d'uns pans espectaculars oferts per un dels participants a l'acte, en Daniel Jordà, un autèntic geni del tema panarra.
     Es va presentar també a l'event un interessant estudi sociològic, del qual la Laura n'és l'autora, junt amb en Xavier Medina: " La gastrosfera catalana" on estudien amb molt encert cóm són els blogs i els blogaires dedicats a la gastronomia i que publiquen en català. Un estudi força pormenoritzat  que dona una idea molt clara de la mena de gent que som els gastrobloguers en diversos aspectes sociològicament rellevants. La nostra trobada, a demés va poder afegir a l'estudi sociològic noves dades, potser més d'antropologia física, al constatar , tant els autors com el públic, que el tipus físic del bloguer de cuina mig és el d'una persona a qui evidentment li agrada parlar de cuina... però molt més gaudir-la!.
          Un dels temes que es varen tocar a la xerrada va ser la promoció del consum de les fruites i hortalisses de temporada, els productes ecològics i els anomenats "kilòmetre 0". Personalment no puc estar
 més d'acord amb aquest tema. Consumir el producte del teu propi entorn i en el seu moment adequat no té més que avantatges. D'una banda la immediatesa del consum (no passen més de 24 hores des de que el pagès ha arrencat la col i tu l'estàs fent bullir a l'olla) fa que la verdura no perdi sabor o nutrients ni es contamini amb qualsevol producte que se li pugui afegir per a la seva conservació. D'altra banda s'ajuda a la pagesia local que es lliura del decrement dels seus ingressos degut a la part del pastís que s'enduen  intermediaris, transportistes, majoristes, minoristes i mafies diverses... A més s'evita la despesa del transport i tots els problemes ecològics i de consum energètic que representa. Jo mateix, que visc en un racó del Vallès (com el Vallès no hi ha altra cosa) tinc la sort de comptar amb una cooperativa d'agricultura ecològica, que cada setmana em forneix d'una caixa d'excel·lents verdures diverses, la majoria conreades en un hort situat a menys de cinc kilòmetres de casa meva. Hort que, fins i tot puc anar a visitar de tant en tant per veure cóm creixen els futurs inquilins de la meva cassola.
          I fidels a l'esperit de potenciar el producte de temporada, encetem avui una sèrie d'articles de cóm cuinar la carxofa, de la qual estem entrant de cap en el seu moment millor. Tot i que encara son una mica buides i no tant rodonetes i carnoses com a plena temporada comencen ja a estar força bones. I avui veurem una manera sencillíssima de fer-les i amb la que queden ben bones: en tempura.



          TEMPURA DE CARXOFES

          La tempura és aquest arrebossat tant popular en la cuina japonesa i que, segons sembla van introduir en aquell país els jesuïtes allà per el segle XVII, els quals van introduir el costum de prendre peixos i verdura en els temps de penitència, que no eren només la "quaresma", sinó també uns dies més de l'any, anomenats en llatí quattuor tempora (en català: quatre tèmpores).
          La mescla per l'arrebossat és molt senzilla. Actualment es pot trobar amb facilitat farina especial per a tempura, però la farina convencional també dona bon resultat. En un bol d'aigua ben freda (fins i tot podem deixar-la una estona amb glassons) hi anirem afegint i deixatant la farina amb ajuda d'unes varilles de batre fins que aconseguim una mescla d'una textura semblant a un iogurt batut. La mescla es pot fer servir per arrebossar qualsevol verdura o vianda. En el nostre cas, les carxofes.
          Pel que fa a aquestes, cal eliminar-ne totes les fulles que no ens semblin tendres (i unes quantes més, per que sempre n'acaben de quedar de dures), i tallar-les longitudinalment en talls ben fins (de 3 o 4 ml.)
          Omplirem la fregidora o l'estri que fem servir (jo faig servir un wok) d'oli i l'escalfarem a foc viu. Una gota o dos de la barreja per arrebossar tirada a l'oli calent ens dirà quan aquest està a punt. Ho veurem quan es formin bombolles al voltant de la gota i aquesta pugi a la superfície.
          Submergirem els talls de carxofa en la tempura, els escorrem i els posem a fregir fins que estiguin ben daurat, procurant no posar-ne masses a la vegada per evitar que s'enganxin. Tot seguit els posem a escorrer sobre paper absorbent.
          En general la primera fregida surt molt bé i les peces acaben amb un arrebossat inflat i daurat, però a mida que el volum d'oli va disminuint i conseqüentment la seva temperatura augmentant, el resultat comença a no ser tant bo. Per solucionar una mica aquest problema, és una bona idea afegir un raig d'oli fred a la paella, lo qual augmentarà el volum de líquid i en rebaixarà una mica la temperatura. En tot cas no recomano fer més de tres o quatre tandes seguides de fregit.
          En el nostre cas hem acompanyat les carxofes amb una salseta per anar-les remullant que hem confegit mesclant suc de llimona, salsa de soja i "chile" picat, per donar-li una mica de vidilla.
          Animeu-vos a fer tempura que està molt bona i bon profit!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors

Drets

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons