Els ous amb beixamel de la Dol

Què cal menjar per suportar el mil·lenni?.

Avui: Els ous amb beixamel de la Dol.

 

“Los huevos valen para hacer una tortilla, los huevos tienen personalidad. Los huevos hacen verdaderas maravillas y a mí me valen para hacer un cha cha cha...”

Georgie Dann, filósofo y poeta urbano...

              LaFábricaDeCemento es congratula en presentar avui una recepta de cuina que una molt bona amiga, la Dolors Costa, ens ha obsequiat en repetides ocasions quan hem estat a casa seva a Perelada, abusant de la seva amabilitat infinita.  La recepta, és habitual a la seva cuina i família, des de fa tres generacions. Va ser inventada per la Pilar Johera Verdú, avia de la Dolors i que havia sigut majordoma del Castell cap allà els anys 30 del passat segle. Tot i ser els Senyors del castell, gent benestant i adinerada, sembla ser que eren de gustos gastronòmics senzills. La Pilar va empescar-se dons receptes saboroses i no massa complexes que feien llepar-se els dits al seus amos. És justament, dons, una d’aquestes receptes la que avui presentem. Son uns simples ous, però si els proveu de fer veureu que queden boníssims. A demés podreu gaudir-los per suportar el mil·lenni amb la convicció de que son una menja que fou servida freqüentment en taules aristocràtiques...

              La Dolors, que és tant excel·lent persona com cuinera, té un repertori extens de bonísimes receptes, tant pròpies, com heretades de la seva avia. Les seves faves a la catalana, o els seus calamars farcits, a tall d’exemple, no tenen preu. Si ella ens ho permet anirem pujant-ne alguna més per poder-ne gaudir tots plegats...Així dons, sense més premonicions, passin i vegin quins ous..

 Material per a dos comensals:

• 4 ous
• 4 llesques fines de pa
• una llauneta de paté de porc
• pernil dolç o salat per a la decoració
• farina, mantega, llet i nou moscada per a la beixamel 
• sal i pebre

 Preparació:

• Amb la mantega, la farina i la llet feu una beixamel tal i com tingueu costum de fer-la.
• A la recepta original s’aconsella fregir el pa en oli d’oliva. En el nostre cas, sempre preocupats per el balanç energètic dels plats (ves a saber per què...) simplement torrarem el pa i així ens queda la recepta, no tant saborosa però sí una mica més lleugera.
• Untarem les llesques de pa amb el paté
• En un pot amb aigua bullent anirem escalfant els ous un per un i els dipositarem sobre les llesques amb precaució de no trencar-ne els rovells.
• Salpebrém.
• Emplatarem les llesques amb els ous i els cobrirem generosament amb la beixamel
• Decorarem els ous amb la juliana de pernil.

I aixó és tot.

Bon profit i a taula que es refreden!.

Carbassons farcits de mató

Què cal menjar per suportar el mil·lenni?.

Avui: Carbassons farcits de mató.

              LaFábricaDeCemento es congratula de presentar avui una nova recepta de cuina de casa nostra. Una bona manera de fer un àpat vegetarià i complert i amb una quantitat de calories bastant controladeta...

        El carbassó cucurbitàcia habitual de les nostres truites i samfaines el maridem aquí amb un formatge fresc ben típic de les nostres terres, el mató. Formatge fresc, aquest, de sabor suau com la majoria de formatges frescos, però amb la seva textura característica una mica granulosa,i que empata bé amb el, també suau, gust del carbassó. Aquí animarem la parella, (tot s’ha de dir, una mica insípida), amb un toc de mantega, herbes fresques i  fruita seca.

Anem-hi dons:

Material i mètodes:

·       3 o 4 carbassons grossets

·       1 ceba mitjana

·       2 dents d’all

·       1 ramet d’herbes fresques ( julivert, alfàbrega, porradell, orenga...)

·       250 g. de mató (Es pot substituir per qualsevol altre formatge fresc, però es perd la textura pròpia del mató que és la gracia del plat).

·       Un grapat de fruita seca (en el nostre cas hem emprat nous, però també queden bons amb ametlles o avellanes)

·       Pa ratllat per a gratinar (es pot substituir per formatge ratllat, parmesà o emental, per posar un exemple, i clar, queda més bo, però.... i les calories?.. reflexionem-hi...
·       30 grams de mantega i un rajolí d'oli d'oliva.

Preparació:

·       Partim els carbassons per la meitat longitudinalment i els buidem de la seva polpa amb una cullereta. De la pell en farem una barqueta que posteriorment tornarem a farcir amb la polpa i la resta d’ingredients. Procurar deixar prou gruix de pell com per que la “barqueta” no se’ns desfaci.

·       Després d’haver-les salpebrat, posarem les barquetes a coure al forn prèviament precalentat a 200º  durant 15 minuts en una safata untada amb oli.

·       Per un altre cantó posarem una paella al foc amb 30 grams de mantega i un raig d’oli i courem la ceba, prèviament ratllada fins que es torni transparent.

·       Un cop la ceba estigui a punt afegirem l’all picat i al cap d’uns minuts la polpa dels carbassons, que haurem picat ben menudeta, i que anirem coent fins que s’estovi.

·       És el moment d’afegir les herbes picades i després d’unes remenades més, el mató que anirem mesclant amb l’ajuda de l’espàtula amb la resta d’ingredients.

·       Un cop la mescla es vagi fent homogènia serà el moment d’incorporar les nous, que prèviament haurem picat. És interessant no picar excessivament la fruita seca que incorporem per així donar-li més cruixent a la textura final del plat.

·       Rectificar de sal i pebre i deixar apart.

·       Un cop haurem tret les barquetes del forn, i després de deixar-les refredar una mica, les farcirem amb la mescla dels demés ingredients. Hi escamparem una mica de pa ratllat per sobre i ho tornarem a enfornar 10 minuts al grill. En cas d’emprar formatge en lloc del pa ratllat, amb 5 minuts de grill n’hi haurà prou.

I això és tot. Per la nostra part els hem emplatat acompanyats d’una mica de tomàquet fresc i un bol d’arròs blanc cuit amb cúrcuma i aromatitzat amb les mateixes herbes i una mica de salsa de soja. De postres, maduixes del temps, que ara estan excelents.

Bon profit!.

Oniguiris d'en Brock

Qué cal menjar per suportar el mil·lenni?

Avui: ONIGUIRIS D'EN BROCK

          Una bona i vella amiga (no és que sigui vella si no que fa mooolt que la conec), propietària i responsable de l'entretinguda pàgina "Cuinejar", on hi perpetra unes excel·lents receptes de cuina, m'ha posat un repte que he acceptat. (Ves quin remei, si no, després em posa a caldo...). Sembla ser que al programa "Quins fogons!" estan fent un recull de receptes de cuina relacionades amb personatges del còmic. I d'això es tracta el repte.

          De seguida m'han vingut al cap les costelles de brontosaure d'en Fred Picapedra (que recollien des del troncomòvil en una mena de dinoburguer de l'època), però el carnisser de confiança m'ha aconsellat que m'ho tragués del cap, que per a mi sol no m'enceta un brontosaure, que desprès li costa molt de col·locar la resta.

          Després de donar voltes al tema una bona estona, a l'ombra d'un magnífic Martini a les roques, se m'ha encès la llumeta. He recordat una sèrie molt popular fa més o menys una dècada: POKEMON. 

          No és que m'entusiasmés, però com que, por aquel entonces, tenia una filla de l'edad adequada per a enganxar-s'hi, vaig haver de patir-la tota ( i gaudir-la, també una mica, pa qué engañarnos). A la sèrie, un grup de personatges: l'Ash, la Misty i en Brock, viatjaven de poble en poble acompanyats d'una mena d'animalons, en Picachu, entre ells, que sortien d'una mena de boles... però això son figues d'un altre paner... El cas és que de tant en tant s'aturaven a fer un mos, i en Brock, el cuiner oficial de la trepa, feia una mena de boles d'arròs farcides que la resta de companys engolien sense masses preliminars. Jo no ho sabia en aquell moment, però, temps després vaig saber que es tractava d'oniguiris, uns pastissos d'arròs molt típics al Japó. D'ençà de llavors que s'han transformat en un component habitual de les quatre coses que solem menjar per casa.

          Així dons, avui, i sense més prefectures, "La Fabrica de Cemento" es complau en presentar-vos: ELS ONIGUIRIS D'EN BROCK.

Material i mètodes:

Per al sushi:

• 300 gr. d'arròs blanc. (arròs per sushi o tipus bomba, si no s'en té)
• 2 culleradetes de sucre
• 2 cullerades de vinagre  (millor si és d'arròs)

Per al farcit:

• Una llauna de tonyina al natural
• 6 bastonets de surimi (pota de cranc)
• alga nori talladeta ben fina
• julivert
• una punta de gingebre ratllat
• 1 cullerada de mirin
• 2 cullerades de salsa de soja
• 2 cullerades de suc de yuzu (un cítric japonès que aquí substituirem per mitja llima o llimona sense la més mínima vergonya)
• Julivert picat
• una cullerada se sèsam torrat

(Idealment el farcit es pot fer a partir d'un tartare de salmó o tonyina fresca, però com que no sempre en tindrem, la tonyina de llauna i el surimi faran el fet). Això sí; si ho fem amb peix fresc cru, cal consumir-ho al moment).

Per a la decoració:

• Alga nori tallada a tires d'un parell de centímetres.
• Un parell o tres de palets de surimi que haurem reservat.

Elaboració.

          Rentar l'arròs tres vegades i bullir-lo com en tingueu costum. Hem d'obtenir un arròs blanc sec però una mica "enganxifós" que ens permeti treballar-lo amb la mà. Un cop fet l'arròs el deixarem refredar en una font i afegirem el sucre i el vinagre, remenant-lo bé per a obtenir el "suhi", que serà la base del plat.

          Mentretant mesclarem, per una banda la tonyina amb la juliana d'alga nori i les llavors de sèsam, treballant amb la forquilla fins que ens quedi ben barrejat. Per altre banda farem un tartare amb el surimi al que afegirem el julivert picat.

Tindrem així dos farcits per fer dos menes d'oniguiris.

          D'altre banda, amb la salsa de soja, el mirin (és opcional), el gingebre ratllat i el suc de la llima farem una salsa que incorporarem als farcits deixant-los marinar una horeta.

        

          Només ens queda ja formar les "boles" d'arròs. En el nostre cas hem emprat uns motlles especials per fer-los, però de no tenir-los tampoc és complicat. Va be tenir un bol d'aigua a ma per anar-se mullant les idem, i que així no s'ens enganxi l'arròs.

          Al palmell de la mà, fent cassoleta dipositem una cullerada sopera d'arròs, i amb el polze fem presió per que es formi un clotet. Hi afegirem una culleradeta de farcit i a sobre ho taparem amb un altre cullerada d'arròs. Amb les dugues mans presionarem el projecte d'oniguiri per compactar-lo i procurarem donar-li una forma més o menys triangular. Anirem fent així tants oniguiris com permetin tant la quantitat d'arròs com de farcit, i els anirem depositant sobre un paper film.

    

          Queda només decorar-los. Per cada oniguiri remullarem una tira d'alga nori i amb ella el decorarem. Generalment es sol posar l'alga al voltant del triangle com si fos un cinturó, o bé per un costat cobrint part de les dues cares de l'oniguiri. Això ajuda a poder agafar-los amb comoditat i no embrutar-se els dits d'arròs.

        Podem acabar de decorar-los amb una mica de sèsam torrat o bé, en els de surimi, amb unes tiretes de la part vermella del mateix.

          I, això és tot.

          Bon profit i que els gaudiu veient un capítol de Pokèmon...

Crema sorpresa de Iogurt

Què cal menjar per suportar el mil·lenni?

Avui:  SORPRESA DE IOGURT

"La Fábrica de Cemento" es complau en presentar-vos avui una nova aportació a la "cuina minimalista". Les postres més senzilles i "resultones" del món, amb les que sorprendre als convidats, quedar com un rei i gastar-se no més de quatre quartos. (És a dir, unes postres, ademés, plenament "catalan-friendly").

Material i mètodes:

• 4 Iogurts grecs
• sucre morè
• pebre en gra

Avoquem en un bol els quatre iogurts, vuit cullerades de sucre morè i el pebre recent molt.

(La quantitat aproximada de pebre seria d'unes dues culleradetes de café, rases).

Batre la mescla amb un batedor de varetes, o, si es disposa de l'aparell, amb un muntador de clares elèctric) fins que la crema agafi una mica de volum.

Servir en bols individuals i decorar amb una maduixa o unes fulles de menta.

La preparació està més bona si es deixa reposar

d'un dia per a l'altre. Abans de servir-la, si ens sembla que el gust del pebre no es nota prou, afegir-ne una mica més.

Un altre suggeriment de presentació és servir-ho sobre un fons de maduixots tallats, o bé macedònia de fruites.

El punt de picant del pebre dona un contrapunt excel·lent a la cremositat del iogurt i la dolçor del sucre morè. Son unes postres molt bones,realment senzilles i de sabor sorprenent.